Amb motiu de la tramitació parlamentària del Projecte de Llei del Comerç, Serveis i Fires, la Unió de Consumidors de Catalunya manifesta, amb relació a l’article 11 de l’esmentat projecte que regula les anomenades “zones de degustació”, el següent:

  1. Que la degustació, si atenem a la conceptualització que es desprèn del text del projecte de llei, coincideix amb l’activitat de restauració sense que sigui possible establir diferències entre una i altra. En aquest sentit, i ateses les enormes similituds, és qüestionable l’oportunitat que el Parlament de Catalunya aprovi una norma que promou la confusió entre les diferents activitats econòmiques.
  2. L’article 121-2 del Codi de consum de Catalunya incorpora el dret a la protecció de la salut i a la seguretat. A més, l’article 122-7 disposa que:

“Els transports col·lectius, les instal·lacions, els locals i els espais d’ús públic han de complir les condicions exigibles que en garanteixin la seguretat, la salubritat i l’accessibilitat”.

Quant als locals d’ús públic (també anomenats de concurrència pública), les condicions exigibles en matèria de seguretat es troben determinades a les ordenances municipals corresponents que, amb caràcter general, subjecten l’exercici de l’activitat al compliment d’un conjunt de requisits que garanteixen en tot moment la seguretat de les persones que es troben a l’interior d’aquests locals d’ús públic. Per això, és habitual que s’exigeixi l’obtenció d’una llicència.

Des de l’òptica de les persones consumidores, l’existència d’aquesta llicència suposa una garantia del seu dret a la seguretat (entesa aquí com a seguretat física): implica que l’establiment en qüestió ha superat amb èxit els controls i anàlisis previs corresponents.

  1. El projecte de llei considera “a tots els efectes activitat comercial” les zones de degustació. Els comerços amb degustació, per tant, no es troben obligats a complir allò que en matèria de seguretat s’exigeix als establiments de concurrència pública malgrat les similituds evidents entre els uns i els altres.

En termes generals, però de forma especial quan parlem de petit comerç, la botiga es concep com un espai de pas on la persona consumidora s’hi està pocs minuts (el temps necessari per completar la compravenda); és comprensible que els requisits de seguretat s’adaptin a aquesta circumstància.

Ara bé, en incorporar una zona de degustació (on l’estada de les persones consumidores és potencialment il·limitada), les mesures de seguretat d’aquesta botiga (que funciona de facto con un local de concurrència pública) esdevenen insuficients. El dret a la seguretat de les persones consumidores es veu aquí compromès.

  1. Es tracta, a més, d’un risc no acceptable segons la definició que es recull a l’article 111-2 del Codi de consum de Catalunya. Cal sumar-hi l’agreujant que la persona consumidora desconeix les diferències entre un comerç amb degustació i un establiment de concurrència pública i ignora, per tant, els riscos que es deriven d’una estada prolongada en un comerç amb degustació. Certament, les diferències entre uns i altres, en termes d’aparença externa, són nul·les i d’aquí la confusió de la persona consumidora, que podria tendir a considerar-los indistintament establiments de concurrència pública.

Per tot això, la Unió de Consumidors de Catalunya demana que es considerin establiments de concurrència pública els comerços amb degustació. D’aquesta manera, s’equipararien les exigències en matèria de seguretat i els drets de les persones consumidores no es veurien defraudats.